PRINCE
Prince Rogers Nelson (7 de juny de 1958 a Minneapolis, Minnesota,
Estats Units) és un cantant, compositor i multi-instrumentista de rock, soul, funk i new wave. Usa el nom artístic de Prince, encara que
també ha estat conegut sota un símbol *impronunciable, que va utilitzar
entre 1993 i 2000. Aquest canvi de nom va resultar controvertit i molts
es referien a ell com "L'Artista Abans Conegut com Prince", sovint
abreujat com "*TAFKAP", o simplement "L'Artista" durant aquest període.1
Durant la dècada dels anys 80, va ser un dels artistes més importants i innovadors. Se li considera el fundador de l'anomenat "so Minneapolis".2 So que va començar a conformar en el seu tercer àlbum, Dirty Mind i que es va substanciar en 1981 en el seu àlbum Controversy i en l'evidència d'un disc clarament influït per ell: l'àlbum de debut de The Estafi. Prince aconseguiria el cim de la seva popularitat amb l'àlbum Purple Rain (1984) i la pel·lícula d'idèntic títol.
Solament als Estats Units ha venut al voltant de 39.5 milions d'àlbums4 i prop de 100 milions a tot el món.5 El tema "Purple Rain" va obtenir l'Óscar a la millor cançó per al propi Prince, que també va obtenir un premi Grammy per l'àlbum. L'àlbum incloïa altres cançons que van aconseguir una alta popularitat com "When Doves Cry" i "Let's Go Crazy", que van arribar a ser èxits a nivell mundial i ho van elevar a nivell de superestrella.
Les seves influències musicals abasten a grans artistes i bandes com Jimi Hendrix, The Jackson 5, Sly & the Family Stone, Curtis Mayfield, Parliament/ Funkadelic, Stevie Wonder, Joni Mitchell, Duke Ellington, Milers Davis, Carlos Santana, James Brown, The Beatles, Queen i Led Zeppelin.
Índex
Biografia
Prince va néixer el 7 de juny de 1958 a l'hospital Munti Sinaí a Minneapolis, Minnesota. El seu pare, anomenat John L. Nelson, músic aficionat, formava part d'un grup de Jazz anomenat Prince *Rogers *Trio, del com va prendre el nom per al seu fill. En ell va conèixer a Mattie Shaw, cantant del grup amb la qual es va casar i que es va convertir en la mare de Prince.
Quan tenia sis anys els seus pares es van divorciar. El pare es va anar de la casa familiar però no es va portar el piano que tenia, la qual cosa va ser aprofitat per Prince per aprendre a tocar-ho ell solament, aprenent de sentit sintonies de sèries de televisió com 'Batman'. Més tard va aprendre a tocar altres instruments: als 13 anys el seu pare li va regalar una guitarra elèctrica, que Prince va aprendre a tocar ràpidament. En els seus anys d'institut va formar amb el seu amic André Cymone diversos grups, entre ells dos anomenats Champagne i Grand Central. Tocaven en festes d'institut i similars però Prince no cantava, doncs considerava que la seva veu no era apta per ser presentada en públic. Temps més endavant, demostraria que el seu talent com a cantant és tan ampli com el d'instrumentista o compositor. Quan tenia 17 anys va conèixer a un músic anomenat Pepe Willie, marit d'una cosina seva, que li va introduir al món professional i amb el qual va fer els seus primers enregistraments en estudi. Poc després un enginyer anomenat Chris Moon li va convèncer perquè presentés les seves maquetes a alguna companyia. La que es va portar el gat a l'aigua va ser Warner Bros, que li va donar completa llibertat artística i creativa.
En 1978 va gravar el seu primer disc, For You, en el qual totes les cançons estan compostes per ell i toca tots els instruments que s'escolten en el disc (segons les seves pròpies paraules sap tocar més de trenta instruments). Amant dels còctels musicals més variopintos, es va convertir en la gran esperança de la música negra després del seu disc Prince (1979), en el qual s'incloïa I Wanna Be Your Lover, primer tema de Prince a aconseguir les llistes d'èxits, el clàssic "I Feel For You", que en 1984 suposaria la consagració mundial de Chaka Khan en fer una versió, o la guitarrera i provocativa "Bambi", història d'un lligui femení amb tendències lèsbiques. En aquest any fa la seva primera gira per Estats Units, tant en solitari com teloner de Rick James. La seva primera banda fixa estava composta per: André Cymone (baix), Gayle Chapman (teclats), Dez Dickerson (Guitarra) i Matt Fink, àlies Dr. Fink (teclats)
El seu següent disc, *Dirty *Mind (1980) va suposar un radical canvi d'estil. Un disc de poc més de mitja hora, amb un so més cru (el disc és pràcticament una maqueta) i una imatge absolutament provocativa, apareixent en escena en eslip i amb mitjanes de dona sota una rasa gavardina. A més les lletres anaven més enllà dels límits establerts en el tema sexual; temes com *Head i *Sister es van convertir en malson de censors. El seu següent àlbum, *Controversy (1981) va suposar una nova volta de rosca; aquesta vegada els temes sexuals deixen pas a temàtica social en cançons com *Ronnie, *Talk *To *Russia o *Annie Christian. A causa del provocatiu del nou estil de Prince, la teclista *Gayle *Chapman abandona la banda de directe i és substituïda per Lisa *Coleman, jove teclista filla de músics que no va tenir cap objecció a la música. Per aquesta època comença a donar regna solta a la seva creativitat amb grups paral·lels com *The Estafi, a major glòria del seu amic *Morris *Day (antic bateria de *Champagne) i que seria *semillero de valuosos músics i productors com Jimmy *Jam, Terry Lewis, o Paul '*St. Paul' *Peterson.
El disc que va fer a continuació, 1999 (1982) va suposar el seu primer gran èxit popular, i probablement la seva primera gran obra mestra. La cançó que va donar títol al disc (plagiada per Phil *Collins alguns anys després) es va convertir en un clàssic, encara que la cançó que li *aupó a les llistes d'èxits va ser el segon senzill, *Little Xarxa *Corvette, tema dirigit bàsicament al públic blanc. Abans de la gira de promoció del disc, *André *Cymone va deixar la banda, frustrat per l'egocentrisme de Prince per començar una carrera en solitari com a solista i productor. Va ser substituït al baix per Mark Brown, rebatejat com *Brownmark. En aquesta gira la banda va tenir per primera vegada el nom *The *Revolution.
Per aquesta època Prince comença a pensar a fer una pel·lícula. Durant la gira de suport al disc 1999 va començar a anotar idees en una llibreta de color porpra [cita requerida]. Els seus representants Cavallo, Ruffalo i Fargnoli aconsegueixen interessar a la seva companyia en el projecte. Durant l'estiu i tardor de 1983 es roda la pel·lícula a Minneapolis i Los Angeles. El 8 d'agost de 1983 va donar un concert benèfic a la sala de la seva ciutat natal 1st Avenue. Aquest concert és reseñable per dos fets destacats; va suposar el debut a la guitarra de la jove de 19 anys Wendy Melvoin en la banda substituint a Dez Dickerson. Wendy havia estat portada a la banda per la seva amiga Lisa Coleman. Ambdues serien la mà dreta de Prince, musicalment parlant, durant els següents tres anys. L'altre fet destacat va ser que diversos dels temes tocats serien gravats i inclosos, amb petits retocs d'estudi, en el disc que va acompanyar a la pel·lícula.
Quan va començar a continuar amb la seva carrera, en 1999 va contractar a la seva nova representant Ruth Arzate, a Los Angeles Califòrnia. Ajudant-li a supervisar, fins avui.
Prince en concert.
Purple Rain (1984), disc i pel·lícula, van suposar el estrellato massiu per Prince. El disc va vendre més de 15 milions de còpies solament a Estats Units [cita requerida], la pel·lícula va trencar marques de taquilla i la posterior gira nord-americana, que va començar a Detroit al novembre de 1984 i va acabar a Miami a l'abril de 1985 va ser vista per més d'un milió de persones. Comencen a #ploure els premis; va guanyar tres Grammys pel disc i un premi Óscar a la Millor Cançó.
El seu següent disc, Around the World in a Day (1985) va suposar un radical canvi d'estil pel que fa a Purple Rain'. Ressons àrabs, psicodelia i existencialisme en un enregistrament que va descol·locar a la seva companyia de discos i als seus seguidors, sobretot als bestiars amb el seu disc anterior. Encara que al principi Prince no tenia planejat fer videoclips del disc, va fer diversos com el colorista de 'Raspberry Beret'
Durant la dècada dels anys 80, va ser un dels artistes més importants i innovadors. Se li considera el fundador de l'anomenat "so Minneapolis".2 So que va començar a conformar en el seu tercer àlbum, Dirty Mind i que es va substanciar en 1981 en el seu àlbum Controversy i en l'evidència d'un disc clarament influït per ell: l'àlbum de debut de The Estafi. Prince aconseguiria el cim de la seva popularitat amb l'àlbum Purple Rain (1984) i la pel·lícula d'idèntic títol.
Solament als Estats Units ha venut al voltant de 39.5 milions d'àlbums4 i prop de 100 milions a tot el món.5 El tema "Purple Rain" va obtenir l'Óscar a la millor cançó per al propi Prince, que també va obtenir un premi Grammy per l'àlbum. L'àlbum incloïa altres cançons que van aconseguir una alta popularitat com "When Doves Cry" i "Let's Go Crazy", que van arribar a ser èxits a nivell mundial i ho van elevar a nivell de superestrella.
Les seves influències musicals abasten a grans artistes i bandes com Jimi Hendrix, The Jackson 5, Sly & the Family Stone, Curtis Mayfield, Parliament/ Funkadelic, Stevie Wonder, Joni Mitchell, Duke Ellington, Milers Davis, Carlos Santana, James Brown, The Beatles, Queen i Led Zeppelin.
Índex
Biografia
Prince va néixer el 7 de juny de 1958 a l'hospital Munti Sinaí a Minneapolis, Minnesota. El seu pare, anomenat John L. Nelson, músic aficionat, formava part d'un grup de Jazz anomenat Prince *Rogers *Trio, del com va prendre el nom per al seu fill. En ell va conèixer a Mattie Shaw, cantant del grup amb la qual es va casar i que es va convertir en la mare de Prince.
Quan tenia sis anys els seus pares es van divorciar. El pare es va anar de la casa familiar però no es va portar el piano que tenia, la qual cosa va ser aprofitat per Prince per aprendre a tocar-ho ell solament, aprenent de sentit sintonies de sèries de televisió com 'Batman'. Més tard va aprendre a tocar altres instruments: als 13 anys el seu pare li va regalar una guitarra elèctrica, que Prince va aprendre a tocar ràpidament. En els seus anys d'institut va formar amb el seu amic André Cymone diversos grups, entre ells dos anomenats Champagne i Grand Central. Tocaven en festes d'institut i similars però Prince no cantava, doncs considerava que la seva veu no era apta per ser presentada en públic. Temps més endavant, demostraria que el seu talent com a cantant és tan ampli com el d'instrumentista o compositor. Quan tenia 17 anys va conèixer a un músic anomenat Pepe Willie, marit d'una cosina seva, que li va introduir al món professional i amb el qual va fer els seus primers enregistraments en estudi. Poc després un enginyer anomenat Chris Moon li va convèncer perquè presentés les seves maquetes a alguna companyia. La que es va portar el gat a l'aigua va ser Warner Bros, que li va donar completa llibertat artística i creativa.
En 1978 va gravar el seu primer disc, For You, en el qual totes les cançons estan compostes per ell i toca tots els instruments que s'escolten en el disc (segons les seves pròpies paraules sap tocar més de trenta instruments). Amant dels còctels musicals més variopintos, es va convertir en la gran esperança de la música negra després del seu disc Prince (1979), en el qual s'incloïa I Wanna Be Your Lover, primer tema de Prince a aconseguir les llistes d'èxits, el clàssic "I Feel For You", que en 1984 suposaria la consagració mundial de Chaka Khan en fer una versió, o la guitarrera i provocativa "Bambi", història d'un lligui femení amb tendències lèsbiques. En aquest any fa la seva primera gira per Estats Units, tant en solitari com teloner de Rick James. La seva primera banda fixa estava composta per: André Cymone (baix), Gayle Chapman (teclats), Dez Dickerson (Guitarra) i Matt Fink, àlies Dr. Fink (teclats)
El seu següent disc, *Dirty *Mind (1980) va suposar un radical canvi d'estil. Un disc de poc més de mitja hora, amb un so més cru (el disc és pràcticament una maqueta) i una imatge absolutament provocativa, apareixent en escena en eslip i amb mitjanes de dona sota una rasa gavardina. A més les lletres anaven més enllà dels límits establerts en el tema sexual; temes com *Head i *Sister es van convertir en malson de censors. El seu següent àlbum, *Controversy (1981) va suposar una nova volta de rosca; aquesta vegada els temes sexuals deixen pas a temàtica social en cançons com *Ronnie, *Talk *To *Russia o *Annie Christian. A causa del provocatiu del nou estil de Prince, la teclista *Gayle *Chapman abandona la banda de directe i és substituïda per Lisa *Coleman, jove teclista filla de músics que no va tenir cap objecció a la música. Per aquesta època comença a donar regna solta a la seva creativitat amb grups paral·lels com *The Estafi, a major glòria del seu amic *Morris *Day (antic bateria de *Champagne) i que seria *semillero de valuosos músics i productors com Jimmy *Jam, Terry Lewis, o Paul '*St. Paul' *Peterson.
El disc que va fer a continuació, 1999 (1982) va suposar el seu primer gran èxit popular, i probablement la seva primera gran obra mestra. La cançó que va donar títol al disc (plagiada per Phil *Collins alguns anys després) es va convertir en un clàssic, encara que la cançó que li *aupó a les llistes d'èxits va ser el segon senzill, *Little Xarxa *Corvette, tema dirigit bàsicament al públic blanc. Abans de la gira de promoció del disc, *André *Cymone va deixar la banda, frustrat per l'egocentrisme de Prince per començar una carrera en solitari com a solista i productor. Va ser substituït al baix per Mark Brown, rebatejat com *Brownmark. En aquesta gira la banda va tenir per primera vegada el nom *The *Revolution.
Per aquesta època Prince comença a pensar a fer una pel·lícula. Durant la gira de suport al disc 1999 va començar a anotar idees en una llibreta de color porpra [cita requerida]. Els seus representants Cavallo, Ruffalo i Fargnoli aconsegueixen interessar a la seva companyia en el projecte. Durant l'estiu i tardor de 1983 es roda la pel·lícula a Minneapolis i Los Angeles. El 8 d'agost de 1983 va donar un concert benèfic a la sala de la seva ciutat natal 1st Avenue. Aquest concert és reseñable per dos fets destacats; va suposar el debut a la guitarra de la jove de 19 anys Wendy Melvoin en la banda substituint a Dez Dickerson. Wendy havia estat portada a la banda per la seva amiga Lisa Coleman. Ambdues serien la mà dreta de Prince, musicalment parlant, durant els següents tres anys. L'altre fet destacat va ser que diversos dels temes tocats serien gravats i inclosos, amb petits retocs d'estudi, en el disc que va acompanyar a la pel·lícula.
Quan va començar a continuar amb la seva carrera, en 1999 va contractar a la seva nova representant Ruth Arzate, a Los Angeles Califòrnia. Ajudant-li a supervisar, fins avui.
Prince en concert.
Purple Rain (1984), disc i pel·lícula, van suposar el estrellato massiu per Prince. El disc va vendre més de 15 milions de còpies solament a Estats Units [cita requerida], la pel·lícula va trencar marques de taquilla i la posterior gira nord-americana, que va començar a Detroit al novembre de 1984 i va acabar a Miami a l'abril de 1985 va ser vista per més d'un milió de persones. Comencen a #ploure els premis; va guanyar tres Grammys pel disc i un premi Óscar a la Millor Cançó.
El seu següent disc, Around the World in a Day (1985) va suposar un radical canvi d'estil pel que fa a Purple Rain'. Ressons àrabs, psicodelia i existencialisme en un enregistrament que va descol·locar a la seva companyia de discos i als seus seguidors, sobretot als bestiars amb el seu disc anterior. Encara que al principi Prince no tenia planejat fer videoclips del disc, va fer diversos com el colorista de 'Raspberry Beret'
Discografía
- For You (1978)
- Prince (1979)
- Dirty Mind (1980)
- Controversy (1981)
- 1999 (1982)
- Purple Rain (1984)
- Around the World in a Day (1985)
- Parade (1986)
- Sign o' the Times (1987)
- Lovesexy (1988)
- Batman (1989)
- Graffiti Bridge (1990)
- Diamonds and Pearls (1991)
- Love Symbol Album (1992)
- Come (1994)
- The Black Album (1994)
- The Gold Experience (1995)
- Chaos and Disorder (1996)
- Emancipation (1996)
- Crystal Ball (1998)
- The Vault: Old Friends 4 Sale (1999)
- Rave Un2 the Joy Fantastic (1999)
- Rave In2 the Joy Fantastic (2000)
- The Rainbow Children (2001)
- One Nite Alone... (2002)
- C-Note (2003)
- Xpectation (2003)
- N.E.W.S. (2003)
- Musicology (2004)
- 3121 (2006)
- Planet Earth (2007)
- Lotusflow3r / MPLSound (2009)
- 20Ten (2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada