El proper dilluns , 12 de Novembre farà 30 anys que ens va deixar aquest productor. Per aìxò avui divendres 09/11/12 fem un especial dedicat a ell.
Sens dubte, parlar dels millors productors i fundadors del *HI-*NRG, és parlar de Patrick Cowley, qui va néixer el 19 d'Octubre de 1950 a la Ciutat de Búfalo, Nova York. Durant els anys 70’s la seva fama va néixer a l'àrea de la badia de Sant Francisco, Califòrnia, després d'haver tingut grups a Nova York, això ho mantenia per estudiar anglès a la Universitat de *Búfalo, més tard, quan tenia 21 anys, va fer un intens estudi del sintetitzador en el Sant Francisco *City *College, i també treballava com a tècnic d'il·luminació en discoteques, on va conèixer persones que més tard serien fonamentals en la seva carrera com Frank Loverde, Bill Motley, John Edges, Marty Blecman entre uns altres.
Sylvester li va donar l'oportunitat per formar part del seu grup, gràcies a que va sentir casualment algunes peces que Patrick tocava entre els descansos mentre gravaven, aquest talent seria clau per als arranjaments de diverses cançons de Sylvester, com «You Make me Feel» i «Dance (Disco Heat)», així mateix en les gires s'encarregava dels efectes de so que es van fer clàssics amb l'auge de pel·lícules de ciència ficció d'aquest temps; d'aquests concerts un dels més famosos va ser el de l'11 de març de 1979 en el Sant Francisco War Memorial Opera House, acompanyat per l'Orquestra simfònica de Sant Francisco, concert que es va gravar en viu pel L.P. doble «Living Proof».
En aquest mateix any Patrick escriu ja cançons per Sylvester en el L.P «Stars», neix així el que es coneixeria en la dècada dels 80’s com a «So Cowley». Per 1981, una discogràfica recentment fundada a la Ciutat, Moby Dick Records, aprofita el seu talent per produir-li un disc barrejat de temes clàssics instrumentals, amb arranjaments i efectes d'ell mateix (és el que estem escoltant de fons), després s'uneix al D.J. Marty Blecman per escriure i gravar per a la companyia independent Fusion Records les cançons «Menergy» i «I Wanna Take You Home», que no solament els van donar èxit, sinó que van agregar dues cançons més endavant.
Per a l'estiu d'aquest any i amb els guanys d'aquests discos, van fundar Megatone Records, el primer L.P «Megatron Man» sortia al mercat tenint com a vocalistes a Jo-Carol Block, Lauren Carter, els qui més tard a la mort de Patrick formarien el duet JO-EL; Carol McMackin, Paul Parker, qui debutava com a vocalista, i Ken Kessie que formaria amb Morey Goldstein el grup Modern Rocketry en 1983, el L.P va guanyar premis en I.O. i Europa.
Els èxits « Do You Wanna Funk» amb Sylvester, «*Right On Target» amb Paul Parker, « Die Hard Lover» amb Loverde, van fer que la fama de Patrick Cowley arribés gairebé al límit, això va arribar quan va arreglar i va produir el remix de més de 15 minuts de la cançó « I Feel Love» amb Donna Summer, on tot el que havia après i creat amb el sintetitzador ho executa en aquesta versió que li va donar la volta al món.
Desgraciadament començava el final d'aquest gran productor, ja que durant algunes gires amb Sylvester començava a sentir molèsties en el seu organisme que en aquest temps es pensaven i diagnosticaven que era leucèmia, cada vegada estava pitjor, per la qual cosa Paul Parker ho va portar i va cuidar a la seva casa; sabent que aquesta malaltia estava acabant amb ell, no es va donar per vençut i va crear en cadira de rodes les cançons i la producció del L.P. «Mind Warp», el «àlbum de la mort» com el van anomenar els seus integrants.
Les cançons de l'últim L.P. descrivien el que passava per la ment de Patrick i al mateix temps volia deixar petjada del seu gran talent, prova d'això són les últimes cançons com « Lucky Tonight » amb Sarah Dash i Sylvester, el remix de «Menergy» amb Sylvester i el L.P «Too Much To Dream» per a Paul Parker, que, com a agraïment en haver-ho cura, li va obrir definitivament les portes de la fama que actualment encara té.
Patrick *Cowley va morir el 12 de Novembre de 1982 de l'avui famosa malaltia del segle: la Sida, la seva núvia, que per raons òbvies no va voler donar el seu nom en entrevistar-la, va poder haver estat la causa de la seva mort. A Canadà, I.O., Mèxic, Europa i Àsia els «Homenatges a Patrick Cowley» (discos barrejats amb els seus èxits) van fer i van corroborar que es considerés a aquest geni com a immortal, moltes *disqueras de tot el món van convertir com a «artista exclusiu» a aquest home que ja no tenia límits per a la seva fama.
Avui la música de Patrick segueix sent fresca i en barrejar-se amb l'actual, fa que els joves busquin, ara en disc compacte o a través d'Internet, a aquest home que avançant-se a la seva època va saber fusionar tecnologia-home-música. Per els qui vivim aquesta època, en sentir un sintetitzador actualment, recordem a aquest gran productor, qui se li va conèixer també com «el nom màgic que ven discos», com a part dels quals van creure i van ajudar a l'evolució de la música Disc per transformar-la i fundar així el *HI-*NRG.
En escoltar «Mind Warp» ens podem imaginar el coratge i al mateix temps la impotència de no poder fer res quan l'inevitable aquesta per arribar: la mort.
«*Tech-no-logical World» és una cançó que parla de la ironia que existeix entre els avanços tecnològics en qualsevol matèria i les reculades o pèrdua de valors que tenim com a éssers humans. Aquesta cançó la va valer a Paul Parker ser considerat per llançar-ho com a solista més endavant per Patrick *Cowley.
«Invasió» és un tema instrumental que ens fa viatjar a un lloc desconegut que està sent envaït, però per a Patrick va significar la invasió del seu món ple d'alegria, fama i fortuna, pel món de la tristesa silenci i solitud que té la mort.
